Vaig conèixer l'Elisabet quan ella tenia potser cinquanta-cinc anys. Llavors feia uns trenta-cinc anys que havien començat els seus problemes mentals. D'aquest munt d'anys anteriors en conec poca cosa, només retalls. Allò que de vegades m'ha explicat la Lívia, i allò que em va explicar l'Elisabet. El resultat és una sensació de tenir un gran trencaclosques en el qual hi falten moltes peces. I amb grans zones gairebé buides del tot.
Com es van anar succeint les diferents etapes fins que, finalment, l'Elisabet va acabar ingressada en una residència psiquiàtrica? Llavors era una opció temporal, o ja definitiva? Com ho van anar gestionant els seus pares, des dels primers senyals d'alarma? Com ho vivien quan ells ja eren molt grans i els costava cada vegada més assumir la càrrega d'aquella filla amb aquella vida tan difícil i que alhora els feia la vida molt difícil a ells?
Com va arribar l'Elisabet al consum d'amfetamines? Per motius lúdics o perquè es volia aprimar? Van ser aquells consums els que van fer de disparador dels brots psicòtics, que finalment van acabar amb un diagnòstic d'esquizofrènia? En quins moments i circumstàncies es van produir els seus intents de suïcidi? Quan va començar el consum d'altres estimulants, que llavors podia aconseguir fàcilment a les farmàcies?
Quan i com va ser que l'Elisabet, durant uns anys, va estar treballant per a una germana, i quines eren les dificultats d'aquella etapa? Quines eren les dificultats de l'Elisabet, aleshores, i quines eren les dificultats de la germana, pel fet de tenir-la amb ella?
I podria anar-hi afegint més interrogants, molts... Però ara l'únic que volia posar de manifest és el que he dit al principi: de tots aquells anys abans que la conegués, en sé molt poc, de la seva vida.
I potser de la de després, també, perquè és difícil, conèixer algú, fins i tot si el tractes sovint. Però aquest ja és un altre tema.