El doctor Camps està cansat i abatut. És el psiquiatre de l'actual residència de l'Elisabet. Hi treballa tres matins a la setmana, i s'ha d'ocupar de més de setanta residents: alguns molt deteriorats, d'altres no tant, alguns estables dins del seu grau de deteriorament, d'altres amb importants crisis. La majoria de més de cinquanta anys.
El doctor Camps és una persona intel.ligent i sensible, i li agrada la seva feina, però està desbordat. I no només perquè és impossible fer un seguiment acurat de setanta persones amb el temps que té per dedicar-los (a l'atenció personal hi ha de sumar la gestió de la paperassa, informes, derivacions en casos de malalties no psiquiàtriques afegides, etc.), sinó també perquè la resta de personal de la residència és també del tot insuficient. (1)
Per això està abatut, el doctor Camps. Per això i perquè a més sap que moltes de les persones que hi ha ingressades, si en lloc d'estar només "emmagatzemades" se'ls pogués oferir alternatives, podrien dur una vida molt diferent de la que duen ara. Moltes podrien dur una vida més normal, no tan alienada, no tan marginal... I totes, una vida millor, si més no en alguns aspectes.
Ser una persona sensible i fer de psiquiatre en un centre com aquest ha de ser dur. Constatar que es fa una feina només "de mínims", sempre pendent dels problemes més urgents, sense poder pensar en cap mena de plans de rehabilitació, que és el que tocaria i el que seria de debò gratificant... El doctor Camps en general només pot oferir la seva empatia, i a més en dosis homeopàtiques, atesa la massificació; algunes espaiades i breus estones d'atenció personalitzada, i prou.
Tot això ens ho explica l'Elisabet. L'Elisabet passa per fases dolentes, però també per períodes raonablement estables i molt lúcids, durant els quals pot assimilar bé el que passa al seu voltant i, de vegades, fins i tot captar molt bé els estats d'ànim de la infermera, o de les auxiliars, o del mateix doctor Camps.
L'Elisabet, quan l'anem a veure amb la Lívia, ens diu que aquests dies encara enyora més el doctor Camps, perquè està de vacances i la psiquiatra substituta encara no ha aparegut pel centre, ni sembla que tingui massa interès a fer-ho.
Malauradament, qualsevol cosa que ja sigui precària sempre pot empitjorar.
(1) Alguna altra estona miraré de comentar el tema aquest dels centres de salut mental concertats, i com sovint el resultat d'aquests concerts, si afavoreixen algú, no és precisament els usuaris d'aquests centres.