L'Elisabet de fet es deia Maria. Fa uns anys vaig començar a escriure, de tant en tant, alguna cosa sobre ella, i vaig decidir canviar-li el nom, per tal de protegir la seva privacitat. Pel mateix motiu, vaig decidir no posar els noms dels centres o professionals relacionats amb la seva vida.
Ara la Maria/Elisabet ja ni hi és. Després de la seva mort, de tant en tant he seguit escrivint alguna cosa sobre ella. Anomenant-la sempre com abans, Elisabet. I seguint també amb la mateixa pauta de no donar noms d'hospitals, residències o professionals. De moment (si continuo escrivint), la intenció és seguir així.
Crec que aquests escrits (els primers, de quan ella encara vivia, i també els posteriors), són el resultat d'una doble motivació. La primera, les ganes de parlar d'ella, d'aquesta cunyada a la qual de mica en mica m'hi vaig sentir més unit, tan a causa de la consciència de la seva vida tan difícil, com pel fet de ser com era, entranyable, fàcil d'estimar. L'Elisabet ha sigut una de les persones més importants de la meva vida.
La segona motivació és la determinació de parlar de les persones amb vides com les de l'Elisabet. D'aquestes persones que de vegades potser mirem amb incomoditat, si ens les trobem pel carrer, segons quin és el seu aspecte o comportament... O que no mirem de cap manera "perquè ni les podem veure", perquè potser viuen de manera bastant confinada en centres especials, de vegades amb molt poques oportunitats de sortir al carrer.