Segueixo amb el tema de la implicació amb món religiós de l'Elisabet. Una cosa que m'estimulava a fer aquest paper amb ella era el seu agraïment, que moltes vegades feia explícit, de manera molt efusiva. Ella sabia que jo no era creient (tot i que jo amb ella de les meves "no-crences" no en parlava), ella ho sabia, però alhora agraïa molt el meu suport peI que fa a aquest tema. Ves a saber a causa de quina mena de misteris, quan en parlàvem ella confiava en mi... Potser l'única explicació és aquesta: que quan ella en parlava, jo l'escoltava amb veritable interès i afecte.
L'altra cosa que em servia d'estímul a l'hora de fer aquest paper era la consciència meva que, en les seves lectures religioses (missals, llibres d'oracions, etc.), a més de referències bones, que li feien bé, que l'ajudaven a viure, a gestionar millor la seva vida de cada dia, també hi trobava, barrejats, el que jo considero aspectes indesitjables de la religió, culpabilitzadors, fins i tot perversos. Sobretot, o encara més, en un cas com el de l'Elisabet.
Per exemple, a l'Elisabet sempre li havia agradat tenir a l'abast algun llibre d'oracions. L'últim que va tenir va ser "Oracions del cristià", un quadernet petit de 64 pàgines i lletra no massa petita, fàcil de llegir (1)
El tenia a la tauleta que hi havia al costat del llit de l'habitació on finalment va morir. Un dia vaig veure que hi tenia un punt, i li vaig preguntar si l'hi havia posat ella. Em va dir que sí. Més tard, una estona que estava endormiscada (cada vegada passava més estones dormint, durant aquella última etapa en què ja només li feien un tractament pal.liatiu), vaig mirar quin era el tema. Parlava de la confessió:
"Feu [Senyor] que conegui clarament els meus pecats i faltes amb tota la lletgesa i malícia que tenen (...)."
Aquest era el tipus d'alleujament i de consol que necessitava ella, en aquells moments tan difícils?
Poso un altre exemple de textos que l'Elisabet podia llegir en algun dels diferents llibres o opuscles religiosos que li arribaven a les mans:
"Señor mío Jesucristo, que a los que no se preparan a tiempo para la muerte, recibiendo bien los últimos sacramentos y purificándose de los residuos de la mala vida pasada, los purificas en el purgatorio con terribles tormentos: te suplicamos, Señor, por los que murieron sin prepararse y por todos los demás rogándote que les concedas a todos ellos la gloria y a nosotros recibir bien los sacramentos." (2)
No em consta que aquest llibre en concret ella el tingués (l'utilitzo perquè ara jo en tinc un al davant), però de textos amb continguts semblants era ben fàcil que en llegís.
Pecats, purgatoris, turments... Per això pensava, i ara dic, que considero que l'Elisabet necessitava algú que de tant en tant, de manera respectuosa, la rescatés una mica d'aquestes males influències (tant de bo hi hagués hagut més persones, i amb més "credibilitat", que haguessin fet aquest paper). Perquè a banda de les seves ganes de viure i de riure, també era una tendència seva, aquesta d'anar tornant, una vegada i una altra, a aquests temes amenaçadors (assimilats des de petita) i que li provocaven una gran angoixa.
I el que li calia, és clar, era el contrari: alliberar-se d'angoixes, no multiplicar-les.
(1) Editorial Balmes, Barcelona, 1991
(2) Novena en sufragio de las almas del purgatorio. Testimonio de Autores Católicos Escogidos, Madrid, 2012.