"Si insistes, lo que no puedes ver te ayuda a mirar." Daniel Mocher (1)
Del tema dels diners de l'Elisabet se'n pot parlar des de diferents punts de vista. Per exemple, també des d'aquest:
¿I si tots els diners que l'Elisabet es va gastar tontament en capricis i foteses els hagués gestionat la residència, i els hagués invertit sobretot en oferir-li sessions setmanals de psicoteràpia?
Què hauria passat si, en lloc de només munts de pastilles, també se li hagués ofert aquesta possibilitat?
I si aquesta psicoteràpia "que no va tenir" (ni ella ni les altres persones com ella i amb les quals convivia a les diferents residències), hagués servit per empoderar-la prou per a poder viure fora d'una residència?
I si...?
I si algun dia, les persones que pensen i decideixen com s'organitzen els serveis que s'ofereixen a les persones amb problemes mentals, es fessin aquest tipus de preguntes?
No tot és sempre un problema de falta de recursos: de vegades també hi ha el problema de no fer-se segons quines preguntes.
I si no ens fem segons quines preguntes, malament. Perquè sempre és millor una pregunta eventualment o temporalment difícil de respondre, o sense resposta (quan és el cas), que una resposta inventada, acomodada, l'únic objectiu de la qual és ofegar el malestar de la pregunta necessària, i que, com que potser molesta, es prefereix ignorar.
(1) https://www.zendalibros.com/15-aforismos-de-daniel-mocher/