Durant les estones que tombava pel carrer l'Elisabet sovint entrava a algun bar i demanava si la deixaven anar al lavabo, perquè li costava aguantar-se fins que tornava a la residència. Tot i que la majoria de les vegades no consumia res, es veu que en general no li posaven dificultats, deixaven que hi anés. De vegades ens ho deia, quan ens vèiem: "Mira, aquí són molt amables, sempre que em cal em deixen anar al lavabo".
Fa poc vaig anar a un d'aquests bars, un dels que ella havia esmentat positivament més vegades pel que fa a aquest tema. De fet, és un bar al qual, amb ella i la Lívia, també hi havíem anat diferents vegades, tot i que l'última ja feia molt temps.
Molt temps, perquè primer van venir les restriccions més severes de la pandèmia, amb pocs permisos per sortir al carrer, i amb els bars tancats. I després, quan tot es començava a normalitzar una mica, llavors van començar les anades de l'Elisabet a urgències. I més endavant el diagnòstic del càncer, i els ingressos... Fins que va morir.
Entro al bar perquè des del carrer veig el cambrer que recordo més de temps enrere. Sembla que fa d'encarregat (els altres cambrers crec que han canviat). M'hi adreço, i li dic que volia donar-li les gràcies per les facilitats que havia donat a l'Elisabet.
Ell no la recorda, potser perquè no m'explico de la manera més encertada, o potser, senzillament, perquè ha passat molt temps. I a més pel bar i passa molta gent.
Li explico que l'Elisabet vivia en una residència de dos o tres carrers més enllà, i li dic l'important que era per a ella, a causa dels seus problemes d'incontinència, que la deixessin anar al lavabo, quan els ho demanava. Ell m'escolta, i després em diu que només faltaria, que és la seva manera de fer les coses: donar facilitats a la gent, quan es pot. I alhora em dóna les gràcies a mi pel que li dic.
Abans de posar-me a parlar amb ell havia demanat un cafè, i ja me l'havia begut i pagat. De manera que un cop acabada la petita conversa li dic adeu i surto al carrer. Ben content.
I penso que l'Elisabet, si des d'algun lloc, per algun foradet, m'ha vist, també se n'haurà alegrat.